El dia que va morir l’últim panda és l’entrada a un museu on contemplarem els propers 1000 anys de l’existència de la humanitat. Uns anys que, per motius evidents, no viurem. Una audioguia ens farà viatjar per un futur distòpic on els ossos panda s’han extingit i els científics descobreixen com incubar un embrió fora del ventre matern. Per primera vegada a la història, l’espècie humana té el poder de decidir sobre la seva pròpia evolució. Quin futur ens espera en una societat altament digitalitzada i immersa en una evolució tecnològica exponencial? Selecció genètica, transhumanisme, intel·ligència artificial, ecofeixisme… On està el límit d’allò humà i allò desconegut? Un muntatge on la companyia Projecte Ingenu repensa la relació amb l’espectador i proposa un format a cavall entre la instal·lació i el teatre, on el públic –proveït d’uns auriculars on es reprodueix una creació sonora a mode de fil conductor– transita lliurement per l’espai escènic i decideix on posar la seva mirada per construir el muntatge final.